Weedbeat Festival

Festival de música reggae.
Hildesheim, 18-19 juny de 2005

Sí, a Alemanya també hi ha hippies, gent que mou el cos al ritme de la musica (però tampoc no us penseu que gaire...).
Bé, la qüestió és que hem anat amb una colla d'amics a un festival de dos dies, un cap de setmana només a 12 km de Hildesheim, però ho hem fet ben fet, hem acampat allà i tot!! La crònica seria una cosa així:

Dissabte 18 de juny:

13.00 h.- Pugem al tren els cinc aventurers: Giulio, Iris, Christoph, Glauco i Anna. Entre altres coses imprescindibles com ara roba i sac de dormir, portem la tenda de campanya i litres de cervesa. Un cop al tren, l'Iris s'adona que s'ha oblidat l'entrada del concert a casa!!! No passa res. Deixem els homes fent la seva feina principal, és a dir, plantar la tenda al terreny d'acampada, i les dues guapes tornem a Hilde a buscar l'entrada. Quan tornem ja trobem la feina feta i taula parada: truita de patates, amanida, fruita, secallona i beure, que fa molta calor.

18.00 h.- Anem cap al festival i comencem la festa ... L'ambient és molt maco, no hi ha una multitud, però hi ha els típics personatges, paradetes amb menjar de diferents paisos, artesania, gossos, hippies que no es dutxen... Per molt temps que visqui aquí, mai no entendré perquè els alemanys van a un concert i seuen en bancs o al terra per escoltar la música...
Descobriment musical del dia: Jamaram

01.00 h.- Els concerts acaben. Espectacle de percussió i malabars de foc (poc professional) però el "cachondeo" continua a la tenda. Dormir, dormir, pos la veritat... poc. El terra era dur, molt dur, a la nit feia fred i hi havia uns freaks que no van callar en tota la nit!

Diumenge 19 de juny:

09.00 h.- Guten Morgen!! Quina calor fot dins la tenda!! Aire! Que no puc respirar!
Sortim a esmorzar a la sombreta d'uns arbres... que vida boa!!

12.00 h.- Bikini, tovallola i una cerveseta sota el brac i cap al llac!! Si!! M'HE BANYAT!!! estic a Alemanya i m'he banyat! He pogut posar-me el bikini! i feia calor!! L'aigua estava molt, molt freda, però com diuen "no hay dolor", "sarna con gusto no pica" i tots cinc a l'aigua i a nedar amb ganes per no congelar-nos!
La riba del llac semblava Mallorca. Alemanys blancs i cremats pel sol, parasol, matalàs inflable, flotador... Però us ho he de confessar, aquí els "guiris" som nosaltres!!

17.00 h.- La música torna a sonar. Una mica de menjar i una cerveseta fresca per agafar energia pel concert estrella: KARAMELO SANTO !!!! uau!! uau!! que guai! quin ritme! quin ambient! ideal! perfecte! com vaig saltar i ballar!! ja us ho imagineu, no? els argentins van estar molt, molt bé!

22.30 h.- Fi de festa. Tornar cap a casa, dutxa i crema, que ja m'he tornat mig alemanya i estic ben cremada del sol (clar, des del setembre que no veia el sol com aquell que diu!!)

Amics de la Casa: he pensat molt en vosaltres. Joantxo! t'hauria encantat!! Mary tb! Silvia!! T'he trobat a faltar!!