25 d’abril del 2006

La cançó de l'estiu

Jo aposto per aquesta melodia tan coneguda a Tremp:
"at vui, at vui, at vui i at voldré; perquè ets boniqueta i amb tu am casaré..."

PD: Que Pompeu Fabra, el Joan Solà i l'IEC em perdonin, així com també totes les persones amb bon gust musical (jo em pensava que era una d'elles).

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola reina!!
He llegit el teu comentari sobre St Jordi i aq de la cançó de l'estiu. No sé a quina cançó et refereixes, però bé, espero que me la cantis algun dia en directe ;-) Et volia dir que m'agrada molt que escriguis puntualment al teu blog, és d'admirar! Amb la feina que tens, encara trobes el temps per fer-ho. Jo en canvi... mira, ara des de gener que no penjo res!! No tinc perdó... Però tu segueix així, som molts els que et llegim!
Passa-t'ho bé per Alemanya,

Anònim ha dit...

Potser estàs insinuanat que aquesta cançó és més dolenta que Opá, yo viacé un corra... O Amo a laura????? Perque no...

Anònim ha dit...

Hoola!!! Estas dubtant del nostre gust musical per estar a favor de "at vui, at vui, at vui i at voldré; perquè ets boniqueta i amb tu am casaré..."????
volem que sortin al fesTremp!!!!!

annasuba ha dit...

No, no! Perdoneu el malentés! Mai no ho hauria dit però és q a mi tb m'agrada més aquesta q el corrá!!