De vegades el ritme diari de vida que portem ens fa oblidar que les coses més properes i fàcils són aquelles que ens poden fer sentir millor. No sempre allò dificil d'aconseguir ens duran la felicitat.
Un cafè al Llac Negre amb les amigues, respirar l'aire pur del Pirineu, mirar al nostre voltant i descobrir de nou que som uns privilegiats, perquè la nostra terra és preciosa i s'hi viu en pau i tranquil·litat... quanta tranquil·litat a la riba del llac de Montcortés...
Gràcies per aquests últims mesos, perquè he tornat a sentir-me bé a casa, al Pallars. Perquè hi ha molts petits detalls que em fan sentir a prop vostre.Perquè compartim nits, roba, maquillatge, secrets, confidències, consells, somriures i tristeses.
Perquè és molt bo saber que hi sou.
Perquè hi ha molts moments que quedaran a la nostra memòria per tota la visa, anècdotes d'aquelles per explicar als nostres néts.
Gràcies per ser com sou i per decidir compartir tantes coses amb mi. Espero poder compartir molts moments del nostre futur juntes. TIMO.
1 comentari:
Mala zorra!!!!! M'has fet plorar NO si val...
Gràcies a tu tmb per estar sempre disposada a ajudar.
En fin com tu ja ho has dit tot amb aquesta parrafada , pos que idem de la meva part, uqe ets única i que mai hagues imaginat que tu i jo podriem tenir aquesta amistat, podem dir que la silvia poc a poc ens ha unit... i li agraeixo xq sino mai t'hagues conegut com a una amiga de veritat...
TIMO MOLT!!
Publica un comentari a l'entrada