S'ha acabat l'estiu...

Poc a poc vaig aprenent que les coses no es poden planejar i que la millor consigna per sobreviure en aquest món és el famós carpe diem.
Cada dia és un nou dia i cal viure'l de la millor manera possible, per què mai no sabrem quan es pot girar la sort.

Ha acabat un estiu llarg però que en canvi ha passat molt de pressa. Podria haver estat molt diferent però ha estat així.
Moltes hores a Tremp, envoltada de la meva gent, dels paisatges coneguts, respirant l'aire del Pallars, il·luminada per una llum especial.

I em quedo amb aquesta imatge de pau, serenitat i felicitat total. Al costat de les aigües del llac de Sant Antoni sóc completament jo: l'Anna. Surt el peix que porto dins i m'hi podria quedar per sempre.

Bon setembre...