Tot va començar amb el pretext d'un Erasmus a Hildesheim, Alemanya.
Acabada l'aventura, vaig voler conservar aquest punt d'unió amb tots els que algun dia pensen en mi i entren al blog.
Els últims anys l'he tingut abandonat... però ara que torno a ser lluny de casa... això torna a tenir sentit!
Tornem-hi!
Ara des de Mannheim!
27 de maig del 2007
Alegría de vivir
Esta es para mi una buena imagen de la inocencia y de la felicidad.
Cada sonrisa, un tesoro; cada instante, irrepetible.
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
Wow! Cada vez más monisima! Una verdadera carribena! (No tengo la "NY" espanol aqui en Madeira).. Ens veim!
Carinyo, la nostra nena està moníssima! Espero que tu a mi també m'hagis comprat unes ulleres com aquestes!Si no, no t'acompanyo a l'Argentina. Ah, i els de la boda, estupendos. Un petó!
3 comentaris:
Wow! Cada vez más monisima! Una verdadera carribena! (No tengo la "NY" espanol aqui en Madeira).. Ens veim!
Carinyo, la nostra nena està moníssima! Espero que tu a mi també m'hagis comprat unes ulleres com aquestes!Si no, no t'acompanyo a l'Argentina. Ah, i els de la boda, estupendos.
Un petó!
Que mona que està!!! Aquestes fotos es mereixen un lloc al seu àlbum, eh? :-) Ens veiem la setmana que ve.
Publica un comentari a l'entrada