Situacions surrealistes

Ja fa més de tres setmanes que sóc a Mannheim...
Els dies passen ràpid, i ja sembla que fa molt de temps que sóc aquí. 
Per algunes coses ja tinc una rutina i sento que ja "pertanyo a aquest lloc"...

Hi ha moments i situacions que no deixen de sorprendre'm, que puc qualificar de surrealistes... que em dibuixen un somriure a la cara i que fan que cada cop que ho recordo, pensi que val la pena ser aquí:

Ahir vaig anar al gimnàs a descobrir l'esport de moda a Alemanya, la Zumba, i vaig acabar ballant la cançó de Chayanne "si hay que ser torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga pa' que sepas que te quiero, como un buen torero, me juego la vida por ti!!!!"...
Aquesta cançó!!! D'una gran qualitat musical i lírica, tan popular a casa nostra... i que em porta grans records dels nostres bons temps als passadissos de la FTI... 
I tot això envoltada d'un grup de 30 noies alemanyes... ballant al ritme de la música amb moviments "germànicament acompassats"...
Com que amb això no n'hi havia prou, vaig tenir el plaer de descobrir un hit mexicà: "Tequila con limón". El comparteixo amb tots vosaltres! No sé... Com es pot viure sense conèixer aquesta cançó?

A la nit van continuar les meves aventures. 
Havia quedat amb dues alumnes meves (de 22 anyets) per sortir amb elles a la disco a ballar salsa! Em vaig unir al seu grup d'amics i va resultar que hi havia noies i noies alemanys, un noi català d'Alpicat i una catalana de Girona/La Bisbal! Increible, que és petit el món! 
Per allà anèven aparèixent més catalans, espanyols i llatins... 
El gran moment de la nit va ser quan els tres catalans que ja anàvem junts i un altre noi de Sabadell ens vam fondre en una abraçada independentista al mig de la discoteca. 

Això només ha fet que començar. Catalunya es fa forta a Mannheim!

Ja tinc voluntaris de diferents varietats dialectals per venir de convidats a les meves classes (dijous passat ja vaig acollir a una parella d'Igualada), per fer intercanvis lingüístics amb els meus alumnes i per organitzar activitats socials i culturals (prioritàriament futbolístiques... primera missió: organitzar-nos per veure el clàssic tots junts). Hauríeu d'haver vist la cara d'aquests estudiants Erasmus quan els vaig dir que faig de professora de català a la universitat (i que tinc alumnes!)!!! Crec que amb mi se senten maternalment acollits... Deu ser per la diferència d'edat?

M'atreveixo a dir que he començat forta... La meva tasca "d'ambaixadora de la cultura catalana a Mannheim" aviat donarà els seus fruits ;-)