Katalanistentag a Berlín i Leipzig

La setmana passada vaig fer una escapadeta a la capital alemanya i a Leipzig, una ciutat que m'encanta! 
Tot plegat va coincidir amb el primer mes de la meva arribada a Mannheim i vaig trobar l'excusa perfecta amb la celebració del 23è Col.loqui Germano-Català del 27 al 29 de setembre (http://www.katalanistik.de/cat/colloqui-germano-catala/23-berlin-leipzig-2012/).

Va ser una experiència ben interessant: conèixer i poder escoltar presentacions de professors vinguts d'arreu dels Països Catalans i dels països de parla germànica, catalanòfils que per motius diversos fa anys que treballen per a la promoció del català en terra germànica. Increïble.

Emociona sentir alguns discursos en un català perfecte i en boca de professors alemanys o austríacs. És curiós que a milers de quilòmetres s'entenguin com a naturals i quotidianes situacions que moltes persones que viuen a l'Estat Espanyol (itambé a Catalunya) són incapaces de pronunciar o fins i tot que no les volen ni escoltar ni reconèixer. Una bona llicó de respecte.
"És normal que hi hagi grups de música que decideixin fer música en català. Si és la seva llengua... en quina, sinó?"

I m'imagino que és normal, que estant "a l'exili" (voluntari, és clar), hi ha coses que et toquen més la fibra... com ara escoltar el "Cant dels ocells", sentir el discurs d'Isabel-Clara Simó (una mica massa llarg pel meu gust) o poder gaudir d'un concert del Raimon!
Pell de gallina sentint com tota la sala cantava:
"No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món."

A part de l'experiència més aviat acadèmica i laboral, va ser un plaer tornar a passejar pels carrers de Berlín, una ciutat que ofereix de tot, i de Leipzig, preciosa, sota un sol radiant. 
Però sobretot va ser genial retrobar-me amb cares amigues de la universitat... (i les noves generacions!) Després d'uns quants anys, compartir estones, impressions i posar-nos al dia. Immillorable companyia.

I d'aquests dies, em quedo amb les paraules de Miquel Martí i Pol, pronunciades en veu alta i clara en la clausura del col·loqui: "... que tot està per fer i que tot és possible"!!!