Descobrint tradicions

Novembre, el mes gris, el mes més "dur". Després del canvi d'hora, es fa fosc aviat, molt aviat. Comença a fer fred... i gairebé tothom cau malalt un dia o un altre.

Tot i així, les setmanes m'han passat de pressa. He estat ben distreta i m'ho passo pipa descobrint coses noves: tradicions i festes que no coneixia.

L'11 de novembre (11.11.) és Sant Martí: Martinstag. I aquest any he provat dues maneres ben diferents de celebrar-ho! La primera, estesa per tot el territori germanòfon, és una festa més aviat infantil. La segona, limitada a la ciutat de Colònia, Köln, més aviat només apta per a majors de 18 anys... ;-)  
Segons la llegenda, Sankt Martin era un soldat romà que un dia cavalcant es va trobar amb un home que demanava caritat. Va baixar del cavall i va partir la seva capa vermella per la meitat per compartir-la amb l'home. Gràcies a aquesta gesta, va arribar a ser sant. 
La celebració consisteix en fer unes desfilades pels carrers dels pobles o ciutats. Els nens són els protagonistes. Tots porten un fanalet (Laterne), que normalment ells mateixos han construït a casa o a l'escola. Al final, hi ha un foc encès, de vegades apareix un cavaller muntat en un cavall blanc. Durant la desfilada es canten cançons tradicionals especials per aquest dia. Jo ho vaig anar a veure a Ludwigshafen, amb la meva "família adoptiva". Els nens van reber un panet en forma d'home de gingebre i els adults vam poder veure el primer Glühwein de la temporada. 

La segona celebració que he tastat, a Köln, molt ben acompanyada, va ser una mica més moguda. Una ciutat plena de gent de tot arreu, tots disfressats, bebent des de les 9 del matí... Tots a punt per donar inici a la temporada carnavalera a les 11.11 h del dia 11-11. En aquest moment, comença la xerinol·la que dura fins al febrer, quan es dóna la traca final al Carnaval. Si al novembre vaig veure el que vaig veure... no em vull pas imaginar com serà al febrer... ho hauré d'anar a comprovar... 
La valoració del cap de setmana, però, és totalment positiva i exepcional. Un retrobament emocionant. Com diu l'Eli, passen els anys, ens comencen a sortir arrugues, però l'energia, l'humor i l'amistat queden. Res no ha canviat. Vam riure tant, que això ens va fer carregar les piles per resistir fins Nadal!!! 
Va ser tot un plaer!

Després de tantes emocions, ben tornada a Mannheim, s'estava celebrant un festival de cinema internacional. Seguint amb les mervelloses coincidències i sorpreses que la meva nova vida em regala, vaig anar a veure una pel·lícula mexicana (en v.o. en castellà i subtítols en anglès) i em vaig emocionar quan vaig sentir que la protagonista parlava en català! Sí, sí! Emocionant! 
Mi universo en minúsculas. Una noia catalana que fa un viatge a Mèxic per buscar els seus orígens.... i no us explico més!

I bé... el mes de novembre s'acaba... però les emocions només fan que començar... Ara mateix vaig a l'estació a buscar una visita... que també serà emocionant! El cap de setmana promet! 

To be continued...